dimecres, 20 d’octubre de 2010

Reunió de pares inici de curs- Pàrvuls 5 anys.

Desenvolupament psicològic.

Amb 5 anys els infants d´aquesta edat ja han aconseguit una important coordinació i agilitat en els moviments corporals i un desenvolupament prou madur que els permetran assolir més autonomia en els seus jocs i activitats quotidianes.
També perfeccionaràn aquells moviments que requereixen una certa precisió.
D´aquesta manera podran utilitzar amb seguretat estris com ara tisores o llapis i els seus traços donen mostra de seguretat i els seus dibuixos tenen abundància de detalls.
Manifesten una maduració intel.lectual que li permetra ressoldre problemes senzills i entendre nocions geomètriques i espaials. Gràcies a aixó aconseguirà fer activitats domèstiques com ara ordenar les seves joguines o acostumar-se a acabar les tasques que comença.
El sentit del temps i de la durada ja està bastant desenvolupat fet que permet al nen o la nena seguir la trama dels contes, entendre´n l´argument, repetir una llarga successió de fets.
Els nens i nenes d´aquesta edat consoliden el domini del llenguatge. De mica en mica començaran a preguntar i respondre d´una forma precisa i ajustada a les circunstàncies. En general durant el cinquè any d´edat, els infants respecten les regles del llenguatge i s´expressen amb frases correctes i perfectament acabades.

Es important que s´acostumin a seguir horaris, pautes i rutines de manera constant per interioritzar-los.
Cal anar treballant els hàbits tant a casa com a l´escola i aquests són:
-Hàbits d´higiene.
-Hàbits d´alimentació saludable. Afavorir el consum de fruites.
-Hàbits de convivència: respectar el materia, respectar als altres.
-Hàbits de treball: ordre, saber escoltar, valorar l´esforç, ser polits.

Els nens i les nenes encara poden presentar algunes limitacions pròpies del pensament preoperatori:
- Només interpreten les coses des del seu propi punt de vista.
- Només aconsegueixen centrar l´atenció en un aspecte concret d´una situació i s´obliden de la resta.
- No entenen la reversibilitat de certes situacions. (ampolla i got- no entenen que es manté la quantitat d´aigua encara que canviï el continent)

- A l’etapa d’educació infantil els nens i nenes hauran d’anar desenvolupant les capacitats al voltant dels eixos següents:
a) Aprendre a ser i actuar de manera cada vegada més autònoma.
b) Aprendre a pensar i comunicar.
c)Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa, i participar, en activitats socials i culturals.
d)Aprendre a conviure i a habitar el món, avançant en la resolució pacífica de conflictes.

Les àrees curriculars
La descoberta d’un mateix i dels altres.
Comprèn la psicomotricitat, la psicomotricitat fina i el treball de les emocions i l´autoestima.

La descoberta de l’entorn natural i social
L´escola, la tardor, els animals maritims, Nadal, els mitjans de comunicació, els metges, els aliments i les botigues, els cinc sentits, el Sistema solar, el paisatge rural i urbà.

Projecte: Les papallones.
Passos per dur a terme un projecte
1. Tria del projecte. Aquesta tria es realitza entre la totalitat de les propostes que han sorgit del grup classe.
2-QUÈ SABEM? Expressió verbal, escrita o gràfica dels coneixements previs que té cadascun dels alumnes
3-QUÈ VOLEM SABER SOBRE...? Elaboració d’una llista que inclogui les preguntes i les qüestions que ens fem sobre el tema escollit.
4 -Elaboració d´ un mural per penjar el racó del projecte.
5. Concreció dels mitjans, de les activitats, etc., que consideren necessari consultar i/o realitzar per tal d’obtenir respostes a les preguntes i qüestions que estan recollides a la llista sobre el que volem saber.
6- QUE HEM APRÉS?

Intercomunicació i llenguatges
Inclou totes aquelles formes de representació de la realitat que els infants puguin utilizar com a mitjans de comunicació, expressió, representació, interpretació i modificació de la realitat.
LLENGUATGE MATEMÀTIC
NOMBRES
0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
OPERACIONS
- Addició
- Substracció
- Problemes de càlcul mental
GEOMETRIA
-Cub / esfera
-Quadrat / cercle
- Rectangle / triangle
-Tangram.
CONCEPTES
-Llarg / curt
-Ample / estret
-Gran / petit
-Ple / buit
-Gruixut / prim
- Alt / baix

LLENGUATGE VERBAL
Lectoescriptura
Ens trobem que els infants passen per quatre nivells dins el procés de desenvolupament de l’escriptura : L’escriptura presil·làbica, l’escriptura sil·làbica, l’escriptura sil·labicoalfabètica i l’escriptura alfabètica.
Aquest procés és llarg i no ha d’acabar necessàriament als 6 anys.
Per començar a treballar les diferents habilitats que formen part del procés d’aprenentatge de la lectoescriptura, comencem amb activitats de compondre, escriure i llegir el nom propi o els noms dels companys i les companyes de la classe o d’alguns familiars.
Al mateix temps es treballaran els sons i la tipologia de textos: llistes, notes, cartes, receptes, anuncis...AA

Els contes
A través del conte, l’infant incorpora valors, coneix i utilitza el llenguatge i desenvolupa la imaginació.
El conte potencia hàbits d’atenció bàsics a l’escola: escoltar - preguntar – respondre, tot això dins d’un clima de silenci i on es respecten els torns de paraula.
Escoltar contes els ajuda a mantenir l’atenció durant un període més llarg de temps.
Els contes ajuden a desenvolupar les següents capacitats:
Estructuració temporal
Enriqueix el vocabulari i l’expressió.
Crear hàbits lectors
En cada unitat didàctica hi ha un conte que desprès de treballar-lo a classe els nens i nenes poden portar-lo a casa per llegir i explicar.

LLENGUATGE PLÀSTIC
La importància del dibuix
Per als infants dibuixar és una forma més d’expressar-se, i la seva intenció és la de comunicar tot i que no sigui de manera conscient.
Es poden dibuixar objectes de l’entorn; dibuixar la figura humana; dibuixar escenes de contes; dibuixar una situació o vivència; dibuixar el que s’imaginen, etc.
Als 4 i 5 anys.
• Etapa Preesquemàtica (3-7 anys): els gargots evolucionen cap a formes recognoscibles i el primer símbol que es traça és la figura humana. Es pot estudiar en aquesta etapa l’evolució dels elements següents:

La figura humana:
— Cap als cinc anys es comença a donar moviment a la figura humana i es trenca la simetria inicial. Els dibuixos es van fent més complets o complexos per la necessitat que té l’infant de narrar coses a través del dibuix.
La distribució espacial:
El dibuix es comença a recolzar en una línia horitzontal situada a la part baixa del full.
L’ús del color: Progressivament, els infants aniran relacionant les figures i els colors en funció de la realitat sense l´ ajuda de l’adult.

LLENGUATGE MUSICAL
CANÇONS i DANCES (es treballen a psicomotricitat)
Donar el CD a cada familia.

ALTRES ACTIVITATS:
Racons de joc simbólic.
Cuineta i nines
Construccions
Cotxes
Animals del zoo.
Un cop per setmana els nens es distribueixen per taules en cada un dels racons de joc simbólic.
A l´aula també hi ha la possibilitat de realitzar altres activitats un cop finalitzades les activitats comunes: Puzzles, Modelatge, Jocs de taula, Biblioteca...

Tallers
El temps destinat als tallers serà d´ una sessió setmanal d’una hora i mitja . Es duran a terme els dijous.
A l’hora de plantejar els tallers proposem diferents activitats.
Taller de cuina
Taller de contes
Taller de pintura
Taller de jocs matemàtics
Taller de collage
Taller de destresa manual
També com a eix transversal a l´escola i en relació amb l´àrea de plàstica es duen a terme els tallers de Gaudir Gaudí:el Park Güell.

Recursos TAC
Les nenes i nens un cop per setmana van a l´aula d´informàtica per realitzar-hi diferents activitats.
L´adopció de les TAC com una eina d´aprenentatge amb la finalitat de donar suport a les competències instrumentals (lectura, escriptura i càlcul).
A través d’Internet, a l’aula tindrem una finestra oberta al món i al coneixement:
• Busquem informació i imatges dels temes que treballem.
• Llegim diferents tipus de textos com contes, poemes, receptes de cuina, etc.

Bits.
Els temes que es treballaran amb aquesta metodologia per afavorir la capacitat d´atenció són: els continents, l´escultura i l´astronomia.

ORGANITZACIÓ

Informes d´avaluació.
Dos lliuraments a Educació Infantil, un a finals de gener i l´altre a final de curs.

Sortides.
Es demana una autorització per escrit de cadascuna d´elles. Les sortides estan enumerades en el full informatiu de principi de curs.

Colònies.
A educació infantil davant la poca participació del curs passat per part dels alumnes en aquesta activitat així com davant les mesures adoptades per l´Administració respecte al calendari escolar s´ha decidit no dur-les a terme.

Puntualitat.
Cal ser puntual a l´hora d´arribar a l´escola i no interferir en el treball que es realitza a l´aula.

Coses que han de portar:
Un got amb una beta amb el nom escrit.
La bata amb una beta per poder-la penjar. Les jaquetes i els abrics també han de portar beta.
Mocadors de paper i tovalloletes humides.
Els nens i nenes no han de portar joguines ja que són causa de distracció i discussió.

Entrevistes
S´ha de tenir una entrevista amb la tutora un cop com a mínim durant el curs. Els dijous de 12 a 13.
Tots els dubtes, comentaris o malentés s´ha de parlar primer amb la tutora.

Albums
Els nens portaran tres àlbums durants el curs.

Malalties i medecines
Cal que els nens per poder pendre un medicament portin la recepta del metge i l´autorització dels pares.
Els nens amb febre o diarrea cl que es quedin a casa.

Aniversaris
Portar un pastís o galetes. Evitar caramels i xuxeries.

Preguntes.

IMATGES DE TARDOR

 Decoració de l´entrada. Realitzada per tots els nens de l´escola.
 Cistell de bolets: rovellons, rossinyols...
 Cistell de raïms, fets amb paper de seda.
 Cistell de fruites i de castanyes i moniatos.


              Mural del passadís. Sol.
           Arbre del passadís.
          Guarniments de l´arbre.


     Mural de fulles decorades amb diferents tècniques.
      P-3         Fulla estampada amb esponja.
      P-4             Arbres pintats.
     P-5   Fulles decorades amb paper de seda.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

EL TRANSTORN DEL NEN CONSENTIT - Ursula Oberst.

Punt de partida:
1-Les tres regles d´or de l´educació: suborn, amenaces i xantatge. Aquests són els mètodes més utilitzats però no els més adients.

2-Hi ha una disjuntiva entre una educació coercitiva i una educació autoritaria i la proposta per una educació per la convivència i la cooperació.

Cal canviar l´estil educatiu dels adults, els pares molt sovint no saben com posar limits.


La solució passa per les actituds i estratègies que l´adult pot utilitzar per millorar el sentiment de comunitat del nen i així reduir les conductes pertorbadores.

Els transtorn conductuals a la infància i adolescència des de la psiquiatria (manual DSM-IV) són : 1- transtorn de dèficit d´atenció amb o sense hiperactivitat. 2- transtorn dissocial 3- transtorn negativista – desafiant.


No sempre la conducta pertorbadora es pot veure com un transtorn. També cal considerar els problemes de conducta com a resultat d´un afany de superioritat com a compensació del sentiment d´inferioritat.

Els sentiments d´inferioritat generen en la persona un desig de compensació, una necessitat de sentir-se igual que els altres o fins i tot superior. Aquest fenòmen s´anomena afany de superioritat o de poder.

Avui dia, la majoria de pares i mares treballen fora de casa, estan ocupats i estressats. Les classes estan plenes d´alumnes difícils i el professorat pateix un grau de burnout important i fins ara desconegut.

Detectar el problema i els quatre objectius errònis del nen:

Objectiu 1: Recerca d´atenció. L´educador se sent molest i estressat.Davant aquest tipus de conducta es recomana la tècnica de retirar-se del radi d´acció del nen, mantenir-se ferm, prestar atenció al nen quan es porta bé.


Objectiu 2: Lluitar pel poder. L´educadoe es mostra enfadat provocat i impotent. Cal no deixar-se provocar, ser amable, no sermonejar, evitar càstigs i aplicar conseqüències lógiques. Reestructurar les situacions amb connotacions positives.

Objectiu 3: Recerca de venjança. L ´educador es mostra ferit, humiliat i furiós. Es recomana tenir paciència, aplicar conseqüències lógiques i declaració d´impotència amb posició complementària.

Objectiu 4: Victimisme. L´educador en aquest cas mostra desesperació, llàstima o rebuig cap al nen. Es adient l´encoratjament constant, confiar en el nen, exigir petits passos i declaració d´impotència amb posició complementària.
L´objectiu inconscient del nen és normalment egocèntric i no està guiat pel sentiment de comunitat.

Cinc principis bàsics d´un model cap a la convivència.


1- Respectar la dignitat del nen. Usar un to amable i evitar la ironia i el sarcasme. Establir normes i respectar-les.

2- Actuar, no sermonejar, prestar l´atenció adequada. Parlar amb el nen, no al nen i escoltar-lo. Ignorar, si es possible, la conducta que molesta. Desviar l´atenció del nen cap una activitat productiva.

3- Evitar situacions critiques. No ser servicials, tenir la capacitat de dir NO. No actuar impulsivament.

4- Ni premiar ni castigar, sino encoratjar i aplicar conseqüències naturals i lógiques. Evitar elogis o premis, encoratjar al nen quan fracasa i quan té èxit.

Conseqüències naturals.
La conseqüència natural és alló que s´obté com a resultat d´un acte com a resultat d´una tercera persona. Per exemple un nen que no vol menjar a l´hora de dinar s´haurà fins al proper àpat per menjar.

Conseqüències lògiques.
És produeixen per la intervenció de l´educador. L´alumna que no ha acabat la feina perquè s´ha entretingut amb altres coses pot quedar-se sense pati, no com a càstig, sino com a temps necessari per acabar l´activitat.

5- Convivència positiva. Establir normes de convivència vàlides per a tothom i elaborar les conseqüències de la seva infracció de manera que cada membre sàpiga que passa si no les compleix. Es recomana formar un consell ee familia o de classe per anar ajustant les normes o per parlar de les dificultats que sorgeixen en el grup.

APLICAR LES SOLUCIONS AMB EFICÀCIA. CINC PASSOS PER AL CANVI
1- Descriure la conducta amb precisió.
2- Detectar l´objectiu erroni mitjançant la reacció emocional pròpia.
3- Identificar les solucions intentades fracassades.
4- Mantenir una actidud correcta i dissenyar estratègies.
5- Aplicar l´estratègia i comprovar-ne l´eficàcia.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

MARISCAL A LA PEDRERA

AQUESTA EXPOSICIÓ S´HA ORGANITZAT EN SIS ESPAIS TEMÀTICS QUE AGRUPEN  UNA SÈRIE D´OBRES DES DE 1970 FINS AL 2010. MOSTREN EN UN RECORREGUT LINEAL I EN CERCLE TOTA L´EVOLUCIÓ DEL PROCÉS CREATIU DE MARISCAL.
Mariscal va crear una obra de cinc metres d´alçada (fragment imatge superior) anomenada "Alegría" que reflecteix  la manera positiva que té de veure la vida i es situà en el Passeig de Gràcia, davant de la Pedrera.


A- Llenguatge i eines.
     Esbossos inicials.
Mariscal s´expressa a través del dibuix, és la seva forma de comunicar-se, és el mitja entre una idea i la seva materialització. En aquest espai es reuneixen 1.500 dibuixos.

    Lletres i tipus. (1970)
Totes les tipografies han estat creades a mà. Estan dibuixades, gargotejades
amb traços lliures i vigorosos. I sempre barrejades caòticament en un característic garbuix de lletres i imatges.

B.Món real.
   Gràfica al carrer. (1980)
Mariscal converteix els cartells en un crit a la paret, un murmuri en una bossa comercial o un poema a la portada d´una revista. sobre el paper, transmeten màgia i emoció a l´acte.


   Actituds i intencions.
El seu treball expressa la mena de persona que és: insolent, irreverent, lúdic. lúcid, enginyós, impertinent, arriscat, generós. Menysprea el benefici inmediat, renega dels diners i del poder i reivindica l´alegria de viure per sobre de tot.
C. Món Ficció.
     Poesies visuals.
Els garriris són art, poesia, disseny, còmic, cinema, instal.lació però aquesta discussió no interessa. Gaudeixen atrapant el reflex de la lluna o recorrent en Vespa les pinedes de la costa.
Els Garriris són personatges sense ofici, diners ni productes que consumir, que recorren un metafóric litoral, frontera entre la poesia visual i el comic, entre instal.lació artística i teatret de cartró pedra.

    Cinema i escena final.
El cinema és el compendi de tot el que es vol dibuixar. Tot es transforma o s´inventa a base de traços.
Una pel.licula d´animació per un públic adult "Chico & Rita" li serveix per reivindicar els seus origens, i el seu ofici de dibuixant.