El concepte
La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front al present d'una forma que no és la usual, l'aprovada pel superjo normatiu.
Es creu que l'àrea del cervell on hi ha la creativitat és l'hemisferi dret, per tant les persones esquerranes serien més creatives. També s'ha postulat que, en tant que solució diferent, és un tipus d'intel·ligència. Els estudis empírics, però, no han provat cap relació directa entre ser esquerrà o tenir un major coeficient i ser més creatiu. Determinats psicòlegs addueixen que, tenint en compte les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, la creativitat no està lligada al coeficient ordinari però sí seria un símptoma d'intel·ligència, anomenada fluïda o flexible.
La creativitat passa per diverses fases. En una primera es planteja la qüestió de manera lògica i es recullen les dades disponibles. Quan aquestes no permeten arribar a uns solució satisfactòria, el cervell activa una segona fase, on cerca mecanismes diferents per abordar el problema. Aquesta fase pot ser llarga en el temps i sovint el problema queda emmagatzemat en el subconscient. Es produeix llavors el que metafòricament s'anomena il·luminació, on el cervell troba una alternativa abans no pensada. Aleshores la sotmet a crítica de manera conscient. Aquesta fase provoca eufòria en l'individu, que sent autorrealització i ganes de posar a prova la seva idea (si s'aplica realment llavors es parla d'innovació). Autors com Graham Wallas expandeixen aquestes fases fins a cinc, però respectant l'esquema bàsic.
En realitat sembla que la creativitat engloba diferents processos mentals, que són els mateixos que intervenen en el cas de la metàfora o el somni. Aquests processos influeixen també en l'humor, per això moltes persones creatives tenen alts i baixos emocionals freqüents o fins i tot problemes de salut mental.
Tipus de creativitat
La creativitat té diverses cares, sobretot tenint en compte on es manifesta. La creativitat científica és pròpia dels investigadors i creadors de teoria (la popular imatge del científic que crida "Eureka" en seria una plasmació gràfica, o la poma d'Isaac Newton). També existeix la creativitat artística, pròpia de literats, pintors, músics, cineastes... Finalment, la creativitat pràctica o estratègica a vegades s'ha anomenat enginy.
La persona creativa
Hi ha persones amb més creativitat innata que d'altres, si bé és una facultat que es pot entrenar. Les persones creatives acostumen a tenir una sèrie de trets en comú:
-tendeixen a buscar moments de solitud i són més introvertides que la mitjana
-no fan tant de cas als prejudicis socials
-estan més oberts a manifestar i explorar l'emoció, són apassionades
-són persones intuïtives
-busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls
-es poden mostrar inconformes amb la situació del món on viuen (els artistes, no els científics)
-tenen un bon autoconcepte però poden caure més fàcilment en la frustració
-presenten gran capacitat de síntesi i abstracció
-estan obertes a l'experiència i al risc
-tenen capacitat de lideratge
Foment i bloqueig de la creativitat
La creativitat no és una característica estàtica, d'una banda perquè es pot potenciar o reprimir, i de l'altra perquè la seva manifestació depén en gran mesura de factors aliens, que poden provocar bloquejos o alterar l'estat d'ànim.
Hi ha certes activitats, la pràctica regular de les quals fomenta la creativitat. Serien la lectura, l'associació lliure d'idees o imatges en llistats o pluges d'idees, trencar conscientment una rutina...
En canvi hi ha circumstàncies que bloquegen o inhibeixen la creativitat, com l'excessiu racionalisme, la falta de confiança en un mateix, l'apropament superficial repetit als problemes, l'absència de motivació o la por a la reacció dels altres
Creativitat i societat
La creativitat, quan s'aplica a un nou concepte o objecte, pot registrar-se (patent) i llavors gaudeix dels drets de propietat intel·lectual. Aquest terme és relativament nou en la història, ja que en el passat no es considerava important protegir les invencions, sinó que es consideraven part de la comunitat (fins i tot en èpoques com l'Edat Mitjana, els artistes eren anònims ja que el contrari era un pecat d'orgull).
Algunes cultures, com les orientals, creuen que la creativitat és una facultat divina (perquè està emparentada semàticament i en efecte a la Creació dels déus) i per tant el seu exercici té una aura sagrada.
Aquest concepte també estava estès en l'època clàssica, els grecs (i els romans després) creien en les musses com a presència divina que posseïa el cos de l'artista provocant-li creativitat. Per això les invocaven al començament dels poemes. La figura retòrica va perdurar durant els segles posteriors, especialment durant el romanticisme (on es lligava a la idea de geni)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada