dilluns, 30 de novembre de 2009

IDEES PER RECICLAR EL NADAL

Material:rotllos de paper higiènic i ampolles de plàstic. Elements per decorar: cintes, gomets i flors seques


A partir de materials diversos: tubs de paper higiènic, ampolles de plàstic, safates de cartró, pinyes, llaços, espelmes, flors seques... es poden dur a terme variades propostes plàstiques per decorar el Nadal. Aquí us presentem diferents models de centres per a la taula així com guarniments per l´arbre de Nadal.


Material:cinta de roba, rotllo paper higiènic, una pinya i embolcall de fruita.
Material: ampolla de plàstic, guarniments lluents.
Centre de taula: safata de cartró, ampolla de plàstic i diversos guarniments com cloïses i espelma.
Centre de taula: pinyes pintades, llaç de roba i una espelma

dimarts, 24 de novembre de 2009

LA CREATIVITAT

L´educació creativa va encaminada a conformar una persona dotada d´iniciativa, plena de recursos i confiança, preparada a enfrontar-se a problemes de tot tipus i demostrar tolerància quan cal. Un món configurat per persones comprensives serà un mòn pací­fic. La creativitat així doncs és la clau de l´educació en el sentit més ampli i la solució als problemes més greus de la humanitat. J.P.Guilford


El concepte
La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front al present d'una forma que no és la usual, l'aprovada pel superjo normatiu.

Es creu que l'àrea del cervell on hi ha la creativitat és l'hemisferi dret, per tant les persones esquerranes serien més creatives. També s'ha postulat que, en tant que solució diferent, és un tipus d'intel·ligència. Els estudis empírics, però, no han provat cap relació directa entre ser esquerrà o tenir un major coeficient i ser més creatiu. Determinats psicòlegs addueixen que, tenint en compte les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, la creativitat no està lligada al coeficient ordinari però sí seria un símptoma d'intel·ligència, anomenada fluïda o flexible.

La creativitat passa per diverses fases. En una primera es planteja la qüestió de manera lògica i es recullen les dades disponibles. Quan aquestes no permeten arribar a uns solució satisfactòria, el cervell activa una segona fase, on cerca mecanismes diferents per abordar el problema. Aquesta fase pot ser llarga en el temps i sovint el problema queda emmagatzemat en el subconscient. Es produeix llavors el que metafòricament s'anomena il·luminació, on el cervell troba una alternativa abans no pensada. Aleshores la sotmet a crítica de manera conscient. Aquesta fase provoca eufòria en l'individu, que sent autorrealització i ganes de posar a prova la seva idea (si s'aplica realment llavors es parla d'innovació). Autors com Graham Wallas expandeixen aquestes fases fins a cinc, però respectant l'esquema bàsic.

En realitat sembla que la creativitat engloba diferents processos mentals, que són els mateixos que intervenen en el cas de la metàfora o el somni. Aquests processos influeixen també en l'humor, per això moltes persones creatives tenen alts i baixos emocionals freqüents o fins i tot problemes de salut mental.

Tipus de creativitat
La creativitat té diverses cares, sobretot tenint en compte on es manifesta. La creativitat científica és pròpia dels investigadors i creadors de teoria (la popular imatge del científic que crida "Eureka" en seria una plasmació gràfica, o la poma d'Isaac Newton). També existeix la creativitat artística, pròpia de literats, pintors, músics, cineastes... Finalment, la creativitat pràctica o estratègica a vegades s'ha anomenat enginy.

La persona creativa
Hi ha persones amb més creativitat innata que d'altres, si bé és una facultat que es pot entrenar. Les persones creatives acostumen a tenir una sèrie de trets en comú:

-tendeixen a buscar moments de solitud i són més introvertides que la mitjana
-no fan tant de cas als prejudicis socials
-estan més oberts a manifestar i explorar l'emoció, són apassionades
-són persones intuïtives
-busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls
-es poden mostrar inconformes amb la situació del món on viuen (els artistes, no els científics)
-tenen un bon autoconcepte però poden caure més fàcilment en la frustració
-presenten gran capacitat de síntesi i abstracció
-estan obertes a l'experiència i al risc
-tenen capacitat de lideratge

Foment i bloqueig de la creativitat
La creativitat no és una característica estàtica, d'una banda perquè es pot potenciar o reprimir, i de l'altra perquè la seva manifestació depén en gran mesura de factors aliens, que poden provocar bloquejos o alterar l'estat d'ànim.

Hi ha certes activitats, la pràctica regular de les quals fomenta la creativitat. Serien la lectura, l'associació lliure d'idees o imatges en llistats o pluges d'idees, trencar conscientment una rutina...

En canvi hi ha circumstàncies que bloquegen o inhibeixen la creativitat, com l'excessiu racionalisme, la falta de confiança en un mateix, l'apropament superficial repetit als problemes, l'absència de motivació o la por a la reacció dels altres

Creativitat i societat
La creativitat, quan s'aplica a un nou concepte o objecte, pot registrar-se (patent) i llavors gaudeix dels drets de propietat intel·lectual. Aquest terme és relativament nou en la història, ja que en el passat no es considerava important protegir les invencions, sinó que es consideraven part de la comunitat (fins i tot en èpoques com l'Edat Mitjana, els artistes eren anònims ja que el contrari era un pecat d'orgull).
Algunes cultures, com les orientals, creuen que la creativitat és una facultat divina (perquè està emparentada semàticament i en efecte a la Creació dels déus) i per tant el seu exercici té una aura sagrada.
Aquest concepte també estava estès en l'època clàssica, els grecs (i els romans després) creien en les musses com a presència divina que posseïa el cos de l'artista provocant-li creativitat. Per això les invocaven al començament dels poemes. La figura retòrica va perdurar durant els segles posteriors, especialment durant el romanticisme (on es lligava a la idea de geni)

dilluns, 9 de novembre de 2009

FOTOCOPIEM TEXTURES I...




Seleccionar diferents objectes (roba, xarxes, paper d´alumini..) amb textures diverses i en fem una fotocòpia. En un paper fem un dibuix que omplirem amb els papers fotocòpiats i aquest és el resultat:



DIFERENTS PROPOSTES PLÀSTIQUES

Estampació amb temperes i tampons fets amb goma d´esborrar, sobre diferents suports: paper de seda, paper de dibuix...




Ceres: pintar a sobre de diferents suports i amb diferents textures: paper d´empaperar, cartró ondulat...








Trencar formes: Dibuixar una forma senzilla i desprès els nens la tallen a troços amb els dits.








Dibuixar la meitat d´una forma en una cartolina. Aquesta s´ha de retallar i enganxar de manera que es completi la figura.






Batik amb paper. Fer un dibuix amb ceres de color clar deixant espais en blanc. Es prepara una tempera de color fosc molt aigualida i es pinta a sobre.

LA SABATA IMPOSSIBLE

A partit d´un objecte vell, en aquest cas una sabata, es pot crear un altre objecte utilitzant diferents materials com benes de guix, filferro, cordills, paper de seda...Es tracta de trasformar un objecte en un altre totalment diferent.