CONTE: EL PAÍS DELS 5 SENTITS

TÈCNICA: PAPIROFLEXIA
ORIGAMI
EL PAÍS DELS 5 SENTITS

Vet aquí que una vegada hi havia un país, era el país dels 5 sentits.
En aquest país n’hi havia uns quants que només eren nassos amb potes i aquests es passaven tot el dia olorant-ho tot: les flors, el menjar, el fum... (aportacions dels nens).
Hi havia coses que feien bona olor i deien:
- Oh! Quina bona olor!
i d’altres que feien mala olor i deien:
- Oh! Quina pudor!

També n’hi havia uns quants que només eren ulls amb potes i aquests es passaven el dia mirant-ho tot: el color de les coses, els arbres, les flors, els animals... (aportacions dels nens).
Hi havia coses molt maques i deien:
- Oh! Què maques!
i d’altres molt lletges i deien:
- Oh! Què lletges!

També n’hi havia uns quants que només eren orelles amb potes i aquests es passaven el dia escoltant-ho tot: el soroll del vent, el silenci, el cant dels ocells... (aportacions dels nens).
Hi havia coses que sonaven bé i deien:
- Oh! Què bé!
i d’altres que sonaven molt fort i deien:
- Oh! Quant soroll!

També n’hi havia uns quants que només eren boques amb potes i aquests es passaven el dia tastant-ho tot: la xocolata, els pastissos... (aportacions dels nens).
Hi havia coses que estaven molt bones i deien:
- Oh! Què bones!
i d’altres que estaven dolentes i deien:
- Oh! Què dolentes!

També n’hi havia uns quants que eren mans amb potes i aquests es passaven el dia tocant-ho tot: el piano, la trompeta... (aportacions dels nens).
Hi havia coses molt dures i deien:
- Oh! Què dures!
i d’altres molt suaus i deien:
- Oh! Què suau!

Però estaven avorrits de fer sempre el mateix i deien:
- Estem avorrits.
i van decidir ajuntar-se els uns amb els altres.
I és així com vam sortir nosaltres, les persones.